el capritxós camí RSS Hide threads | Keyboard Shortcuts
-
10 de juliol 18h. Diagonal - Passeig de Gracia
inyoh
-
En faro, com sempre genial!
inyoh
-
La Vall d'Aran i Catalunya
inyoh
Jo sóc del parer que la Vall d’Aran no hauria d’estar integrada dins el Principat de Catalunya. Principalment perquè son un poble diferent i alhora d’anar fent el dia a dia això només genera problemes innecessaris.
Però com que m’agrada que em respectin també respecto als altres i al llarg de la història la gent de la Vall d’Aran ha volgut estar integrada dins el Principat.
El tractat d’emparança amb els aranesos, signat el 1175 per Alfons el Cast al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça) assegura la protecció de la Vall d’Aran, que des del segle X pertany al comtat de Comenge.
A canvi de la protecció reial els aranesos es comprometien a pagar anualment el Galin Reiau, un tribut d’un galin, un recipient que té la mesura del gra conreat en un terreny de 216 metres quadrats ple de blat, per foc, dels que el rei es comprometia a atorgar els delmes que li corresponien, al monestir de MijaranLa derrota a la batalla de Muret va significar el final de la influència catalana a Occitània i només la Vall d’Aran quedà en mans catalanes. Jaume I va voler infeudar el territori a Guillem d’Entença el 1220 contra la voluntat dels aranesos, que fou escoltada i el rei va prometre que no se separarien de la corona.
El rei Jaume II establí el 22 de juliol del 1313 la Querimònia (Costums i Privilegis de la Vall d’Aran) o Privilegi de Jaume II, reafirmat el 1325 per Alfons III.
El 1411 el Parlament català acceptà l’oferiment del Síndic (president aranès) de pactar la unió d’Aran al Principat
Aquest breu resum conformen els drets històrics de la Vall d’Aran, llur voluntat de pertànyer al Principat. És per tot això que considero que la Vall d’Aran hauria de formar la seva pròpia vegueria per la seva singularitat. És més, considero que haurien de tindre un estatus similar al d’un estat lliure associat. També considero que seria convenient fer una consulta per veure si el poble d’Aran desitja continuar la seva integració dintre del Principat; així d’aquesta manera deixaríem tancat un problema que no hauria d’existir i podríem continuar amb el nostre dia a dia.
Hi ha molts catalans que no coneixen la història i allò que demanen en altres terres no ho defensen en el cas del poble d’Aran. Perquè Catalunya no acaba al Port de la Bonaigua pels propis aranesos no pels catalans.
Doncs això, quedi clar.
Salut!
Font: Viquipèdia
-
Benvinguts a la crisi
inyoh
Amb una mica d’endarreriment ahir el món ja ens va conèixer tal com som i com era d’esperar totes les alarmes es van disparar. Realment, allò que em sorprèn és que hagin tardat tant de temps en adonar-se que aquest estat on vivim és una farsa, que aquí res es pensa en el llarg termini, que tot es fa pensant en el guany per avui; en omplir-se la butxaca ara que puc i els que vinguin darrera que es fotin.
Doncs senyors la crisi ha arribat, ara veritablement comencem la nostra particular crisi i em sap greu dir que serà llarga, dura i dolorosa. Una sensació com la de recollir el sabó a les dutxes de la garjola x-D
Però realment que ens espera? Tenim quatre possibles escenaris:
- Escenari 1. La Unió Europea s’apiada de nosaltres i tot i portar més de vint anys regalant-nos milions d’euros, ens torna a enviar diners per tal que puguem continuar el nostre estil de vida: el ‘festa, migdiada i bon menjar’.
- Escenari 2. La Unió ens diu que de diners res de res, però nosaltres ens posem seriosos i incrementem la nostra productivitat d’una espectacular manera que el món només fa que elogiar-nos! gràcies a això comencem a exportar a unes xifres mai vistes i per tant podem eixugar el nostre dèficit i els nostres deutes.
- Escenari 3. La Unió diu, no money i els treballadors espanyols diuen que: va a trabajar más y mejor tu puta madre. Per tant només queda com a possibilitat una baixada de salaris lenta i dolorosa, per tal de fer-nos més competitius, però això comporta que els deutes és facin més difícils de retornar amb el qual es genera una crisi social de proporcions desastroses on una part molt gran de la societat es queda sense casa i malviuen com poden.
- Escenari 4. La Unió ens fot fora de l’eurozona, l’estat recupera la política monetària i es crea una nova pesseta devaluada vora un 30%.
Aquests escenaris estan pensats d’una manera molt racional i realista. Amb això vull dir que no son pessimistes sinó realistes i per tant que cadascú prengui les seves pròpies decisions.
També ens queda l’escenari 5 el qual no veig de cap manera: anem fent camí i tot s’arregla sol, els deutes es paguen i l’atur es redueix al 5%, pels carrers baixen rius de cervesa i es redueix la jornada laboral a 10 hores setmanals (no fa falta dir que per escollir em quedo amb aquest escenari! )
Salut!
Drets de l’imatge: djcodrin / FreeDigitalPhotos.net